sábado, 25 de agosto de 2007
Sembla que surt el sol
Després d´uns quants dies de pluja, marejos, fred, cansanci i núvols comença a sortir de nou el sol. Porto dos dies bons: recupero poc a poc les ganes de menjar i les poques ganes de tornar a la feina; contesto malament a les enquestes telefòniques; maleixo els gossos, gallines i veïns incívics, i he perdut la por a caminar o conduïr tot sol. O sigui, que tot torna a la normalitat (aparent).
Gràcies de nou a l´anònima conductora, als 12 llicenciats en medicina, 17 diplomats en infermeria, dos conductors d´ambulància, 7 auxiliars, 8 familiars directes i indirectes, 4 teleoperadores i 9 amics que he molestat i s´han preocupat per mi.
A tots ells, i després de 5 analítiques, 4 ECG, 6 radiografies i 1 cultiu... que (diuen) no era res!
Simplement un estúpid virus sense nom.
Gràcies de nou a l´anònima conductora, als 12 llicenciats en medicina, 17 diplomats en infermeria, dos conductors d´ambulància, 7 auxiliars, 8 familiars directes i indirectes, 4 teleoperadores i 9 amics que he molestat i s´han preocupat per mi.
A tots ells, i després de 5 analítiques, 4 ECG, 6 radiografies i 1 cultiu... que (diuen) no era res!
Simplement un estúpid virus sense nom.
Etiquetas: Experiencias
Suscribirse a Entradas [Atom]
