miércoles, 29 de octubre de 2008

 

Siete años atrás...

He de esforzarme para saber si voy a sumar siete u ocho años trabajando en el mismo zulo. Sí, digo zulo y es que poca gente puede afirmar que trabaja en un sitio cerrado, sin ventanas, sin aire ni posibilidad de verlo a través del cristal.

Creo que voy a hacer siete, pero antes iré a mirar esa primera nómina de 11 horas semanales, de esas Navidades que trabajé para que los demás tuvieran fiesta.

Fue ayer; aun me siento nuevo, joven. Todavía me acuerdo de no saber qué hacer, de desear agradar, de ansiar aprender. A lo mejor ya sé a qué me dedico; si no ¿por qué me han hecho responsable de turno? Sí, es verdad que he visto pasar a mucha gente: gente tarada mentalmente, gente que necesitaba volar, gente que yo necesitaba volara, gente que de seguir podrían haber sido mejores coordinadores a lo mejor... pero aquí estoy yo.

¿Dónde iré? Nadie puede saberlo, pero noto que hace un año entré por una puerta que ya no tiene retorno. Solo cabe andar hacia delante y asumir todo lo que vaya viniendo, sea bueno o sea malo; porque equivocarse es no tomar decisiones, es quedarse quieto.

Hoy hace siete que empecé a aprender un nuevo mundo rodeado de sangre.

Etiquetas:


sábado, 25 de octubre de 2008

 

Gran Amigo Invisible V

Aunque haya crisis, aunque se anuncien rayos y truenos, aun los palos en las ruedas, vuelve el Amigo Invisible a Blood City incluso aumentando de presupuesto (quién dijo crisis financiera?) y con arriesgadísimos nuevos retos.

Dicen que el fútbol se creó para distraer al pueblo; pues bien, a falta de poder comentar las 8 victorias seguidas del FCB por falta de masculinidad habremos de distraernos con jugar al quién es quién en esas horas valle que cada vez escasean más.

Prometo escanear esa caricatura que tanto espero si he tocado a alguien con un mínimo de imaginación. ¿Sabrá?



Etiquetas: ,


miércoles, 22 de octubre de 2008

 

Al.leluia!

3 mesos i una setmana sense servei d´adsl i 123 (o 124) trucades a números 902 ha sigut el cost derivat d´una delinqüent telefònica disfressada de comercial d´Orange. En un país sense lleis defensores dels consumidors una empressa subcontratada d´una altra subcontratada pot enganyar-te perque contractis un servei que ja tens, i que a sobre et deixi sense aquest servei perque no t´el pot oferir. Tornar enrera és impossible, i l´unica llei defensa l´empressa per no donar-te de baixa fins que vulgui en un mínim de 30 dies; quan per contractar-la val un simple dubitatiu "m´ho pensaré" que entra en vigor el mateix dia amparant-se en una gravació de veu.

Més de 3 mesos després i després d´haver-me recorregut mig món en forma de comercials peruans, marroquís, panamenys, gallegs, argentins, andalussos i indeterminats puc aconsellar sense cap dubte científic que:

-Mai de la vida vulguis canviar de companyia telefònica o internet; i encara menys permetis que ho faci un tercer.
-Penja a qualsevol comercial que et molesti per telèfon; encara que t´ofereixin la vida eterna amb els 6 primers mesos gratuïts.
-No creguis, no confiïs, no esperis res de cap companyia d´internet; encara que sigui la monopolística.
-Encara que t´assegurin que has patit un error i que serà l´últim, pensa que tot pot empitjorar.
-No facis cap queixa ni cap reclamació; l´estat sempre estarà al costat de les empresses.
-No caiguis en la fàcil temptació de conductes xenòfobes o agressives amb un comercial perque no pot donar més que mirar la pantalla i repetir el que hi surt: compadeix-te.

Així doncs, 14 setmanes després el blog tornarà a estar operatiu en principi.

Bona tarda, i bona sort.

Etiquetas:


sábado, 18 de octubre de 2008

 

Miquel Dixit

Pacient que torna a entrar després de fer el seu tractament. No, no vol repetir (mai volen repetir).

Que s´ha deixat una recepta d´una medicació que l´ha pautat el jefe:

Trempamol

¬¬

Etiquetas: ,


This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]