domingo, 9 de diciembre de 2007
Mocoman returns
Mocoman returns, i retorna amb força. Armat amb cents de clínex bosque verde sabor mentolado y mils de medicaments robats de la seguretat social em disposo a sortir al carrer en un dia fred i ventós, previ passi pel wc.
Als 14 minuts de viatje m´en adono de la recomanació de beure molt de líquid i he de parar com un exemplar de pocs anys en la primera gasolinera. Això, o veure el soroll que faria una bufeta explotar. Pot ser divertit penso, però no útil.
Mocoman experimenta una nova manera d´enfocar el món des dels seus nous ulls vidriosos, el seu olfacte sense cobertura i un renovat sentit de l´oïda, carregat de noves interferències.
Mocoman maleix tots els virus, paràsits i bacteris oportunistes, i jura continuar seguint lluitant contra aquestes formes del mal, amb tots els recursos (robats o adquirits) de que disposa.
Als 14 minuts de viatje m´en adono de la recomanació de beure molt de líquid i he de parar com un exemplar de pocs anys en la primera gasolinera. Això, o veure el soroll que faria una bufeta explotar. Pot ser divertit penso, però no útil.
Mocoman experimenta una nova manera d´enfocar el món des dels seus nous ulls vidriosos, el seu olfacte sense cobertura i un renovat sentit de l´oïda, carregat de noves interferències.
Mocoman maleix tots els virus, paràsits i bacteris oportunistes, i jura continuar seguint lluitant contra aquestes formes del mal, amb tots els recursos (robats o adquirits) de que disposa.
Jo, mocoman.
Etiquetas: Experiencias
Suscribirse a Entradas [Atom]
