viernes, 18 de julio de 2008
El club de la cervesa

La principal i per la qual he entrat al grup ha sigut la de revitalitzant. Curiós però des de que en prenc no he tornat a estar cansat.
Tot i que podria ser perque porto ja una setmana de vacances.
I em falten 4 més!!
Per aquesta raó, i durant uns dies aquest blog romandrà desactualitzat fins que torni d´Espanya.
Etiquetas: Experiencias
lunes, 14 de julio de 2008
Timar sin esforzarse

Número desconocido.
Voz de latinoamericana: que si le puedo dar los datos de mi contrato telefónico.
Río. Le pregunto que si hay gente tan tonta como para dárselos al primer desconocido que llama.
Ríe. Que sí, que todo el mundo se los da. Que soy el primero que no.
Río. Le deseo buena suerte y que siga buscando.
Igual sí soy un desconfiado, igual cuelgo a la más mínima, igual no querían hacer nada malo con mis datos bancarios... pero por lo que no paso es por esa sonrisa socarrona de decirle a una timadora que si se cree que soy tan gilipollas como para caer y que ría.
Si es que ya ni se esfuerzan en disimular.
Si es que ya ni se esfuerzan en disimular.
viernes, 11 de julio de 2008
Ahmed dixit
jueves, 10 de julio de 2008
Éramos pocos y parió la perra

Els únics veïns no sorrollosos, els únics que entraven en la categoria gent gran, els únics que tenien un animal mut, han sigut substituïts per una parella prototip del veïnatge: parella jove amb parella jove d´animals maleducats.
Així que ja podem dormir amb lladrucs en dolby surround per nord, sud i sud-est.
I la pregunta a fer és: si els joves d´avuí han de treballar tot el dia fora de casa per poder pagar un micropís, per què deixen tancats a dos gossos dintre?
Potser hem canviat l´ordre natural de les coses: no seria millor viure més i deixar els animals fora?
Etiquetas: Experiencias
sábado, 5 de julio de 2008
Maria dixit
Se va a tener que poner un talquigualqui para hablar. Sí, talquigualqui, que viene del talco, no?
Etiquetas: Blood City, Dixit
Suscribirse a Entradas [Atom]